Un any d'elevat interés per a difondre este document històric com va destacar el president de la Diputació "Este document adquirix una dimensió especial l'any en què València és capital de la seda i que es complix el quint centenari de la mort de Ferran II d'Aragó, el rei que va confirmar les primeres ordenances del gremi de velluters".

El gremi de velluters té el seu origen en el segle XV. Les primeres ordenances van ser redactades el 18 d'octubre de 1477 per 56 mestres velluters (entre els que hi havia almenys una dotzena de genovesos) reunits en la casa del genovés Lazzaro Negre, siti en el carrer de les Barques a València, davant del notari Bernat Sant Feliu. El 16 de febrer de 1479 van ser aprovades per les autoritats municipals. Però va ser el rei Ferran II d'Aragó (el Catòlic) el 13 d'octubre de 1479 qui les va confirmar i va elevar l'ofici a art.

València en este període va ser un centre urbà de gran influència degut principalment a la seua activitat mercantil. A causa d'este auge de l'activitat comercial i a la importància de la indústria sedera valenciana durant este període, la ciutat va decidir construir un luxós edifici en la plaça del Mercat. La col·locació de la primera pedra del nou edifici, també conegut com a Llotja de la Seda, es produïx el 7 de novembre de 1482 encara que l'inici real de les mateixes, després del derrocament de les cases limítrofs al vell edifici, no es comença fins a 1483. La seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda, una luxosa casa situada molt prop del Spital dels folls, orats e ignoscents (1409-1512), va ser comprada i arreglada en 1492, en el barri de València a què va donar nom, el de "els velluters" o dels velluters, a causa de la seua alta concentració de telers.

El document reial mesura 525 x 795 mm, més 45 mm de la plica (plec de la part inferior que servia com a reforç per a sostindre el segell pendent). Està escrit en llatí i valencià amb escriptura humanística. El text comença amb el nom del rei (NOS Ferdinandus) conté elements ornamentals com la lletra inicial "N" en daurat que arriba fins la línia quarta i inclou una delicada decoració que rodeja la mateixa. Davall el text, en la part central del mateix, està la firma del rei (YO EL REY). En la part inferior del pergamí s'observen els orificis de subjecció i restes del cordó de seda que sustentava el segell que era junt amb les notes de cancelleria (que hi ha dins de la plica) el signe de validació del document. És llegible i presenta un bon estat de conservació, excepte el desgast causat per haver estat doblegat en forma de quadern. El privilegi regula aspectes com les trames prohibides de teixits que estaven prohibides, el nombre de telers màxim permés o les formes d'accés a mestre, entre altres.

• Es va a dur a terme una publicació de la Diputació de València sobre el privilegi amb transcripció, traducció i estudi crític a càrrec del professor d'història medieval Germà Navarro Espinach.
• S'està avaluant la possibilitat de realitzar una exposició de fons documentals relacionats amb la seda.
• La Diputació de València ha autoritzat la cessió de la imatge per a realitzar un facsímil que serà exhibit en l'exposició permanent del Museu de la Seda.