Les falles, candidates a ser Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat

Galeria

Falla en la plaza Mariano Benlliure. 1932. ES.462508.ADPV/Colección Ferran Belda, Caj. 00149 - Núm. 06287
Vista de una falla de Valencia. ca 1900. ES.462508.ADPV/Colección Gamón, Caj. 00154 - Núm. 06841
Falla C/ Zaragoza 1902. ca 1975. ES.462508.ADPV/Colección Corbín, imagen nº 11231
Falla en la plaza de Tetuán de Valencia. ca 1932. ES.462508.ADPV/Colección Ferran Belda, Caj. 00149 - Núm. 06289
Col·leccions fotogràfiques de l’Arxiu
Les falles, candidates a ser Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat

Amb motiu de la candidatura, de 2016, de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València ha fet una selecció de fotografies de monuments fallers per a donar-hi suport i mostrar, a través de les seues col·leccions, l’arrelament de la festa en la història de la cultura valenciana.

Falla de la plaza del Ayuntamiento con motivo central de la Torre Eiffel ,1966. 1985. ES.462508.ADPV/Colección Corbín, imagen nº 10287
 
En la nostra societat està molt arrelada la tradició segons la qual les falles actuals tenen l’origen en la neteja que feien en els seus tallers els components del Gremi de Fusters del barri del Carme amb l’arribada de la primavera. Els aprenents recorrerien el carrer arreplegant els objectes inservibles del veïnat, que feien desaparéixer per mitjà d’una foguera a la qual botaven foc davant les portes dels seus tallers la vespra del patró gremial. En ella cremaven els parots, penjadors de peu amb tres potes i diversos braços a on es penjaven els cresols que enllumenaven els tallers, la imatge dels quals era fàcil de transformar en un ninot. Amb el temps, el parot es va vestir amb roba perquè semblara una persona i se li van afegir més elements amb els quals es conformava una xicoteta escena. Així va aparéixer el primer ninot. També segons aquesta hipòtesi, l’origen de les falles tal com hui les coneixem, és a dir amb argument, ninots i versos satírics, no es podria remuntar molt més enllà del segle XVIII, que és quan apareixen els primers documents que en parlen.