La Plaça de Bous era el recinte millor preparat i més capaç de tota la ciutat de València per a acollir espectacles relacionats amb el circ. La Junta de l’Hospital en posseïa el dret d’explotació i, entre les seues clàusules, figurava l’obligació d’entregar part de la recaptació a benefici de l’Hospital General, per privilegi reial concedit a aquest el 15 de setembre de 1582, que li atorgava el monopoli de posseir un local apte per a les representacions dramàtiques. A València van actuar les principals companyies i les figures més rellevants del moment en el panorama circense internacional: la companyia dels àrabs algerians Beni-Zoug-Zoug, que van actuar a València el 1871, el 1876 i el 1879; Nicolás Albertini, L’Home Muralla; Mr. Guillot, etcètera.

Tots aquests artistes foren protagonistes indiscutibles en l’escena circense valenciana del XIX i els seus noms van destacar en els cartells de circ que editaven les impremtes de la ciutat. Prop de quatre-cents cartells sobre la temàtica del circ cobreixen un espai cronològic que va des de 1822 fins a 1906.

Els primers cartells del circ modern a València es caracteritzaren per l’absència d’il·lustracions, sent també freqüent, en aquesta primera època, els cartells amb imatges xilogràfiques mancades de text, que representaven grans figures de l’escena circense internacional. Amb el temps, les imatges es van convertir en el reclam més convincent per a il·lustrar bé les ascensions dels aeronautes en globus, bé l’exotisme dels àrabs algerians, amb les seues vistoses indumentàries, o bé el coratge de L’Home Muralla parant una bala a deu metres de distància, etcètera. Tot i així, la paraula escrita no va deixar mai d’ocupar un lloc protagonista en els cartells de circ.