Ignasi Pinazo Camarlench (València, 1849-Godella, 1916)

Ignasi Pinazo Camarlench, considerat un dels pintors valencians més moderns i destacats de les darreries del segle xix i el començament del xx, va participar en dues ocasions en l’oposició per a la pensió de la modalitat de pintura de la Diputació de València, en la segona de les quals va aconseguir obtindre, gràcies als seus notables dots, la beca per a gaudir-la a Roma amb data 7 de setembre de 1876.

No en va destaca un document de l’expedient de l’oposició que ens informa de la mestria d’aquest artista en la valoració que va fer el tribunal sobre els exercicis tercer i últim per a obtindre la plaça de pensionat de pintura que, després del sorteig reglamentari, va consistir en l’execució d’una obra de temàtica històrica: L’arribada de Francesc I a la platja de València, conduït presoner per les tropes de l’emperador Carles V al comandament del general Alarcón. En l’escrit, firmat per Teodor Llorente, com a president del tribunal, s’argumenten els motius pels quals se li adjudica la plaça: “[…] su composición bien pensada, […] sencillez y naturalidad que dejan poco que apetecer […] y un colorido lleno de vigor, de luz, de vida, un dibujo bastantemente correcto y una ejecución hábil, franca y desenvuelta y no es posible negar la maestría de la mano que la ha ejecutado […].”

L’any 1876, a l’edat de vint-i-set anys, Pinazo partiria cap a Roma per un període de tres anys i amb una dotació de 3.000 pessetes per exercici. En l’expedient de la Pensió de Roma de l’alumne Ignasi Pinazo es conserven escrits sol·licitant pròrrogues en el segon termini d’entrega d’obres i en el tercer i definitiu, on al·legava que necessitava més temps per a perfeccionar la seua obra. Finalment Pinazo va entregar l’últim dels treballs: El rei en Jaume al llit de mort lliurant l’espasa al seu fill en Pere, el 31 d’agost de 1881.

Josep Pinazo Martínez (Roma, 1879-Madrid, 1933)

El fill major d’Ignasi Pinazo Camarlench va estar des del seu naixement relacionat amb les pensions de la Diputació, ja que va nàixer a Roma el 1879 durant l’estada com a pensionat de son pare.

El 1903 va ser candidat a la pensió de pintura, els exercicis de la qual es van viure de manera tensa i apassionada. El tribunal es trobava dividit entre Josep Pinazo i Ferran  Viscaí, de tal manera que no va poder decidir, va deixar la plaça deserta i va concedir una gratificació de 2.000 pessetes als dos aspirants. Va ser una de les oposicions més concorregudes fins a aquell moment, potser a causa dels nous canvis introduïts en el reglament aprovat el 1902, que s’aplicava per primera vegada.

L’Arxiu conserva el negatiu fotogràfic de l’obra final de l’exercici corresponent a l’oposició per a la plaça de pensionat de pintura de l’any 1903 de Josep Pinazo, titulada Llàtzer i el ric Epuló, es tracta d’una interpretació moderna de la paràbola evangèlica.

El pintor va tornar a sol·licitar-ne la participació l’any 1905, però no s’hi va presentar al primer exercici i en va quedar exclòs. D’aquesta manera, Josep Pinazo perdia l’última oportunitat de presentar-se a aquestes beques, ja que hi havia el límit dels trenta anys per a poder accedir a la plaça.

Ignasi Pinazo Martínez (València, 1883-Godella, 1970)

En el cas del fill escultor de Pinazo, l’oposició tampoc no va estar exempta de polèmica. Després de fer els exercicis d’esbós es va retirar voluntàriament el participant Alfred Badenes i el tribunal va rebutjar Causaras Ballester, Serra i Bueso, fet que va provocar una sèrie de protestes per part d’aquests últims. En acabar els exercicis Ignasi Pinazo Martínez va obtindre la plaça de pensionat d’escultura en la sessió plenària de la Diputació de València del 25 de maig de 1904.

En començar la pensió, l’escultor es va traslladar a Madrid, on va treballar en el Museu de Reproduccions Artístiques, i al gener del 1905 va enviar les obres pertanyents al primer trimestre. No obstant això, l’Acadèmia de Belles Arts, encarregada d’informar-ne la Diputació sobre la qualitat, va esperar el primer any complet per a fer l’informe favorable corresponent. Al final d’aquell primer any de pensió es va traslladar a Roma, on passaria dos anys més. El quart any, d’elecció lliure segons el reglament, el passaria a París.

L’artista va mantindre sempre molt bona relació amb la Diputació de València, tant és així que el 1915 li va donar la seua obra La treta, guanyadora de la segona medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Uns anys després, el 1929, també donaria, com un expensionat agraït, una còpia de la Dama d’Elx, el modelatge de la qual va fer a París després d’algunes visites al Museu del Louvre, on va poder prendre mesures directes, encara que se li va prohibir destapar l’urna que protegia la famosa escultura ibèrica per motius de conservació. Els fons

Seguint l’empremta documental de la família Pinazo a l’Arxiu General i Fotogràfic ens trobem amb els expedients de pensionats pertanyents als fons documentals de la Secció Cultura del Fons Diputació i amb reproduccions de les seues obres com a pensionats en les col·leccions fotogràfiques Sanchis i Cardona.

Els expedients de pensionats són molt complets, contenen una documentació molt variada entre la qual cal destacar la sol·licitud de participació en l’oposició, els reglaments vigents, correspondència, actes, informes, sobres amb la relació de temes sobre els quals versarien els exercicis de l’oposició que es triaven per sorteig, etc.

Pel que fa a la seua obra, es conserven a l’Arxiu dues col·leccions fotogràfiques en què hi ha més de vint documents gràfics, aquests inclouen reproduccions que constitueixen un retrat en blanc i negre de l’obra d’Ignasi Pinazo Camarlench i dels seus fills lligades als exercicis de pensionats i als enviaments reglamentaris que havien de fer els artistes una vegada obtinguda la pensió. La Col·lecció Sanchis, formada per encàrrecs fets entre el 1945 i el 1970, inclou fotografies de pintures, escultures i monuments propietat de la Diputació de València, reproduccions del patrimoni artístic de la ciutat de València i reproduccions de les obres dels pensionats de la Diputació. I la Col·lecció Cardona, composta per 459 plaques de vidre, datades entre el 1900 i el 1940, que reprodueixen obres d’art disseminades per tot el territori valencià. Entre les reproduccions d’obres de la família Pinazo són de gran interés les referents a estudis fets per Ignasi Pinazo Camarlench, previs a la finalització de les seues obres, com l’esbós de l’obra Les filles del Cid abandonades en el bosc pels comtes de Carrión, obra de gran classicisme que aporta llum sobre el domini de l’artista en el tractament de nu femení.