Fons de la Diputació
Eren organismes fortament dependents del poder estatal centralitzat, i actuaven en la majoria de les seues competències de forma subordinada a les seues directrius, i en alguns períodes com a simples cossos consultius. Les seues competències han variat al llarg de la seua existència, encara que van quedar ja definides en l'article 335 de la Constitució de 1812: intervindre i aprovar el repartiment fet als pobles de les contribucions, examinar els comptes municipals, establir ajuntaments on no n'hi ha, promoure l'educació i fomentar l'agricultura, la indústria, formar el cens i l'estadística de les províncies... Progressivament van assumir noves competències, i a partir de la Llei de la Beneficència de 1849 i, sobretot, en suprimir-les Juntes de Beneficència el 1868, la Diputació es va fer càrrec dels establiments provincials de Beneficència com l'Hospital General, el Manicomi, la Casa de Beneficència i la Casa de Misericòrdia.
Amb l'Estatut Municipal de 1924, les diputacions van perdre la seua funció de tutela i control de l'activitat municipal, i el seu caràcter d'òrgan superior jeràrquic dels ajuntaments.
L'àmbit competencial de les diputacions pot resumir-se en les següents àrees: beneficència, instrucció pública, construcció i conservació de camins veïnals i de tota mena d'obres públiques, foment i suport de les iniciatives de desenvolupament de l'agricultura, la ramaderia, la indústria i el comerç de les províncies. De gran importància són les actuacions dutes a terme per a anar dotant la província d'una àmplia xarxa de carreteres provincials i de les infraestructures bàsiques en el conjunt dels municipis: abastiment d'aigües, pavimentació de carrers, enllumenat públic, construcció d'escoles i ajuntaments, etc.
No obstant això, tot i que les competències i la manera d'exercir-les han variat al llarg del temps, la finalitat de la Diputació sempre ha estat l'administració dels interessos de la província.
Pel que fa als òrgans de govern de les Diputacions, es pot parlar d'un progressiu protagonisme dels presidents (el governador civil de la província va ser el president nat de la Diputació pràcticament fins a 1950), i d'una ampliació de competències del Ple o altres òrgans de govern (Consell Provincial, Comissió Provincial, Comissió Provincial Permanent, Comissió de Govern) des dels orígens fins als nostres dies. El nombre de diputats, la durada del càrrec i els diferents sistemes electorals per a la seua designació, han variat també al llarg dels anys.
