En 1869, després de la revolució de la Gloriosa, que va suposar el destronament de la reina Isabel II, el diputat Eduardo Gatell va proposar declarar panteó provincial la capella de Reyes del exconvento de Santo Domingo. El partit liberal reconeixia que un dels primers actes en arribar en poder era rendir tribut als grans homes que havien honrat la pàtria, les lletres, les ciències, les arts i les armes. La capella dels Reis ja s'havia triat en altres ocasions com el lloc òptim per a traslladar les restes dels homes cèlebres de la província, entre els quals estaven Hugo de Moncada, Juan de Juanes, Guillem de Castro, Cavanilles, Rojas Clemente o Ausiàs March. Es proposava crear una comissió especial que s'encarregara d'esbrinar on es trobaven les restes dels homes cèlebres. Va ser la subcomissió formada per Eduardo Pérez Pujol, Rafael Blasco, Vicente Boix i Miguel Velasco Santos, la que va redactar aquest dictamen sobre els personatges que consideraven havien d'ocupar el panteó, entre els quals van incloure sants, teòlegs, filòsofs, matemàtics, naturalistes, metges, jurisconsults, polígrafos, polítics, guerrers, historiadors, erudits, poetes, pintors, arquitectes, escultors, músics i gravadors. De cadascun d'ells van realitzar una xicoteta ressenya biogràfica i, al final, van afegir una llista d'il·lustres per als quals no s'atrevien a proposar els honors del panteó, bé per error de judici o per excés de severitat, entre ells estaven el beat Gilabert Jofré, Joan Roís de Corella o Francisco Vergara. No hi ha constància documental que aquest panteó finalment es realitzara.