"El lliure accés als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets dels ciutadans i millora la qualitat de vida." - Declaración Universal sobre los Archivos UNESCO
La Fira de Juliol del 1916: un cartell fallit.
![Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrat del torero Rafael Gómez Ortega "El Gallo", ca. 1920. ADPV. Colección Boldún, nº 7543](http://archivo.dival.es/sites/default/files/styles/galeria_sidebar/public/arxiu/Banners/07543.jpg?itok=nMPx5fS4 "Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrato del torero Rafael Gómez Ortega \"El Gallo\", ca. 1920. ADPV. Colección Boldún, nº 7543")
![Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrat de Manuel Granero i la seua quadrilla, ca. 1920. ADPV. Col·lecció Boldún, núm. 7527](http://archivo.dival.es/sites/default/files/styles/galeria_sidebar/public/arxiu/Banners/07527.jpg?itok=T7xi2CR4 "Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrat de Manuel Granero i la seua quadrilla, ca. 1920. ADPV. Col·lecció Boldún, núm. 7527")
![Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrat del torero Juan Belmonte, ca. 1920. ADPV. Col·lecció Boldún, núm. 7518](http://archivo.dival.es/sites/default/files/styles/galeria_sidebar/public/arxiu/Banners/07518.jpg?itok=5iaaJTfQ "Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrat del torero Juan Belmonte, ca. 1920. ADPV. Col·lecció Boldún, núm. 7518")
Document Destacat
La Fira de Juliol del 1916: un cartell fallit.
El 1916 Belmonte, el rei de Triana, va contractar a València set corregudes de bous, cinc d’elles en la Fira de Juliol, però una cornada uns dies abans en la plaça gaditana de La Línea de la Concepción va deslluir l’esperat duel amb el matador Gallito.
Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrat del torero Juan Belmonte, ca. 1920. ADPV. Colecció Boldún, núm. 7518
Encara que les corregudes de bous de la Fira de Juliol de l’any 1916 auguraven un gran èxit per la presència de les figures de Belmonte i Gallito, tal com s’arreplega en el cartell anunciador, la gran absència del primer a causa d’una agafada uns dies abans en la plaça de La Línea de la Concepción, va aombrar les emocions en la plaça valenciana, perquè torejava en cinc de les sis corregudes de la Fira. Va ser necessari reestructurar el cartell, tasca gens fàcil per les desavinences entre toreros i ramaderies, a la qual cosa va caldre sumar la lesió de Pastor la vesprada dels miures, fet que va suposar un nou calvari per a l’empresari de La Taurina.
El programa va quedar refet de la manera següent:
La urgència de les circumstàncies va obligar a contractar el matador Paco Madrid per telègraf, i com a hores abans de començar la correguda es desconeixia el seu parador, es va anunciar per mitjà d’un avís que, si no arribava a temps, es torejarien 9 bous. Finalment es va presentar, encara que ben avançada la correguda, per a donar compte dels bous que li corresponien.
El periodista José Epila, que firmava les seues cròniques taurines amb el pseudònim de «Latiguillo», va resumir les tan accidentades corregudes de la manera següent: Pastor es va distingir, com sempre, donant les millors «espasades», però torejant no va agradar (segons sembla no agradava només que als seus paisans). Gallo va tindre una Fira desastrosa, tal vegada la més desastrosa de la seua vida; però li va bastar una sola faena, l’executada en l’últim dels bous de la sisena correguda, per a resquitar-se ell, per a embogir els seus admiradors i perquè hi furgaren els seus majors adversaris. Gaona va estar afortunat en general, però no va fer cap faena gran. Gallito va ser Meravella en un bou de Miura, que torejà de capa, banderillejà, muletejà i va matar magistralment, i en un altre de la viuda en què estigué també a l’altura de la seua fama; Paco Madrid va sablejar dos bous de forma poc decorosa.
Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrat del torero José Gómez Ortega "Gallito", ca. 1920. ADPV. Col. Boldún, nº 7468
Però l’any 1916 també va portar sorpreses en el món del bou, en concret en les capeas que es van celebrar a València, que encara que «Latiguillo» mateix afirmava que bastava de dir que el noranta-nou per cent dels que hi van provar fortuna van anar dretets al muntó, també va ser un visionari amb l’u per cent restant, en el qual es trobava Manuel Granero. Així ho relatava: «sólo se distinguió un rapazuelo de 14 años escasos, Manolito Granero, el cual, a pesar de su poca edad, demostró que es de los que llegan muy alto. Inteligencia no le falta, y si por los primeros ensayos pudiera hacerse un juicio para el porvenir, repito que todos convendríamos en que ha de ser por el tiempo una figura. Yo sería uno de los que celebraría que así fuese». I així va ser, encara que la seua estela va durar poc de temps; el bou Pocapena va esbiaixar la seua vida a Madrid el 1922.
Boldún [Salvador Pascual Boldún]. Retrat de Manuel Granero y su cuadrilla, ca. 1920. ADPV. Col. Boldún, nº 7527
La primera vegada que Juan Belmonte, encara noveller, va torejar a València va ser el 26 de maig del 1912. Va tindre la mala fortuna de ser ferit en un panxell en donar un passe de muleta en l’últim bou, i va estar ingressat en l’Hospital Provincial fins al 8 de juny, tal com consta en el llibre d’ingressos de malalts. Encara es va allargar un temps la seua curació, i va reaparéixer, de nou a València, en la novellada nocturna celebrada el 22 de juny.
L’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, a més de conservar els cartells taurins dels festejos celebrats en la plaça valenciana des del 1831 fins als nostres dies, compta també amb interessants retrats fotogràfics de les principals figures del toreig dels anys vint, entre les quals es troben les dels protagonistes de l’any 1916: Juan Belmonte, José Gómez Ortega Gallito, Rafael Gómez Ortega el Gallo, Rodolfo Gaona i Manuel Granero, la gran promesa de prematura mort. Aquestes fotografies formen part de la Col·lecció Boldún, i el seu autor va ser Salvador Pascual Boldún, fotògraf que després de la mort el 1918 del cèlebre Antonio García Peris, amo de la Casa García, es va fer càrrec de l’estudi.