Per l'acord plenari de 25 de juny de 1942, es va constituir dins de l'Arxiu de la corporació, la secció denominada Inventari Iconogràfic de Monuments del Regne de València, a proposta de l'arxiver Arturo Zabala López. Amb esta iniciativa es volia contribuir, d'una banda, a la salvaguarda dels monuments i del tresor artístic, i, d'una altra, a perpetuar el record d'aquelles obres d'art desparegudes durant la Guerra Civil.

L'Inventari Iconogràfic es formaria amb fotografies de monuments de valor artístic i d'obres d'art existents a les províncies de València, Alacant i Castelló. Es va iniciar amb l'adquisició de l'arxiu fotogràfic del cronista de Xàtiva, Carlos Sarthou Carreres, constituït per 678 negatius de vidre i alguns positius, que recollien imatges de diferents poblacions de les tres províncies de la regió, per un import de 7.500 pessetes. Així es constituïa el germen de l'actual arxiu fotogràfic, els fons del qual es van incrementar a partir de 1945 amb l'adquisició de més de quatre-cents negatius de vidre a Enrique Cardona, que completava les reproduccions d'obres d'art, algunes de les quals havien desaparegut.

Amb la intenció d'augmentar i enriquir l'Inventari Iconogràfic, durant els anys següents es van obtindre fotografies del patrimoni artístic propietat de la Diputació que es trobava en el Palau de la Generalitat, en el del Temple i en l'Hospital Provincial, encarregades la major part d'elles al fotògraf Francisco Sanchis, amb el propòsit no només de poder identificar més fàcilment estes obres, sinó també per a atendre la demanda de reproduccions i aconseguir una divulgació més àmplia.

A la fi dels anys vuitanta, i partir de l'èxit de l'exposició que es va dur a terme amb les fotografies de l'Inventari Iconogràfic, s'incrementaren notablement les col·leccions fotogràfiques gràcies a noves adquisicions com la col·lecció de Juan Cháfer; i, ja en els anys noranta, amb les col·leccions de Juan Andrés Santiago Ponce, Ferran Belda y Ernesto Gamón. L'any 2000 es va adquirir la col·lecció Boldún. També es van incorporar les fotografies que van il·lustrar algunes de les publicacions de la Diputació. En este nou segle, s'ha anat enriquint amb noves donacions, com les procedents de José Luis Corbín i de Gloria Roglà, i amb l'adquisició de xicotetes col·leccions, com ara les denominades Parés, Turisme Pràctic i FOAT (fotografia aèria i terrestre). El conjunt de totes suma més de sis mil fotografies.

Al costat d'estes col·leccions cal afegir el mateix fons fotogràfic de la corporació constituït per aquells documents gràfics generats o rebuts per la Diputació, bé siga dins de la seua activitat político-institucional o administrativa, o bé pertanyents a altres fons com el de l'Hospital General, la Casa de Misericòrdia i la Casa de Beneficència.

Les fotografies més antigues conservades a l'Arxiu daten de 1861 i corresponen a una imatge de la plaça de bous de València recentment construïda que forma part de la Memoria sobre la plaza de toros de Valencia, considerat el primer llibre il·lustrat amb fotografies originals publicat a Espanya al segle XIX i a la reproducció d'un dibuix del projecte de construcció d'un monument a la reina Isabel II. Destaca també el reportatge realitzat per Antonio García en 1886 del túmul commemoratiu dels honors fúnebres d'Alfons XII. Ja del segle XX hem d'esmentar l'àlbum de la Casa de la Misericòrdia (1907) de Vicente Barberá Masip, el conjunt de fotografies d'actors i actrius que van actuar en el Teatre Principal, algunes dedicades per ells mateixos, el reportatge sobre la Casa de Beneficència o el de la portada de les restes mortals de Vicent Blasco Ibáñez a València en 1933. De mitjan i de la segona meitat del segle ressalten les fotografies de les missions folklòriques de la Institució Alfons el Magnànim (1949-1958), el reportatge de la inauguració del Palau de la Generalitat en 1952, i la de l'Hospital General en 1962, o les fotografies àrees dels pobles de la província de València de l'any 1977.

Este fons està compost per aproximadament set mil fotografies, una part de les quals està en procés d'organització i digitalització.

El fons i les col·leccions fotogràfiques estan estructurats en dos grans blocs: el fons generat per la institució en l'exercici de les seues funcions, i les col·leccions ingressades per compra o per donació. Estes últimes han pres el nom de l'autor de les fotografies, si es coneix, o el del donant si l'autor n'és desconegut.

Cronològicament comprén des de la segona meitat del segle XIX fins al segle actual, i té diversitat de suports i grandàries: negatius sobre vidre, sobre plàstic, fotografies estereoscòpiques, positius sobre paper de diverses dimensions i procediments.

Pel que fa a la temàtica, també és molt variada:

· Arquitectura en els seus diversos vessants: civil, defensiva, industrial, popular, religiosa. També disposem d'imatges de diversos carrers i places, fonamentalment de poblacions i ciutats que hui conformen la Comunitat Valenciana.

· Paisatges urbans, naturals o marítims, de la Comunitat Valenciana, d'Espanya (Barcelona, Madrid, Toledo, Segòvia) i de diversos països d'Europa (Alemanya, Bèlgica, Itàlia, França).

· Reproduccions d'obres d'art. Destaca el volum d'imatges sobre el patrimoni artístic de la nostra comunitat; també hi ha fotografies de les obres dels pensionats de la Diputació, reportatges del Palau de la Generalitat o de la Capella del Sant Calze de la catedral, obres de Sorolla en la Hispanic Society, etc.

· Retrats de toreros, actors, cantants, pintors, escultors, escriptors, músics, polítics, militars… Hi ha una elevada representació de retrats familiars.

· Obres públiques: ports, xarxa ferroviària, obres hidràuliques.

· Aspectes de la vida social: desfilades, celebracions commemoratives, processons, festes populars, actes d'inauguració. Podem trobar fotografies sobre l'Exposició Regional de 1909, les Falles, la Fira de Juliol, el Corpus, la Setmana Santa Marinera, etc.