El 1869, després de la revolució de la Gloriosa, que va suposar el destronament de la reina Isabel II, el diputat Eduardo Gatell va proposar declarar panteó provincial la Capella de Reis de l'exconvent de Sant Doménec. El Partit Liberal reconeixia que un dels primers actes en arribar al poder havia de ser retre tribut als grans hòmens que havien honrat la pàtria, les lletres, les ciències, les arts i les armes. La Capella dels Reis ja s'havia triat en altres ocasions com el lloc òptim per a traslladar les restes dels hòmens cèlebres de la província, entre els quals estaven Hug de Montcada, Joan de Joanes, Guillem de Castro, Cavanilles, Rojas Clemente o Ausiàs March. Es proposava crear una comissió especial que s'encarregara d'esbrinar on es trobaven les restes dels hòmens cèlebres. Va ser la subcomissió formada per Eduardo Pérez Pujol, Rafael Blasco, Vicente Boix i Miguel Velasco Santos, la que va redactar aquest dictamen sobre els personatges que consideraven que havien d'ocupar el panteó, entre els quals van incloure sants, teòlegs, filòsofs, matemàtics, naturalistes, metges, jurisconsults, polígrafs, polítics, guerrers, historiadors, erudits, poetes, pintors, arquitectes, escultors, músics i gravadors. Van redactar una xicoteta ressenya biogràfica de cada un d’ells i, al final, van afegir una llista d'il·lustres per als quals no s'atrevien a proposar els honors del panteó. Bé per error de judici o bé per excés de severitat, entre ells hi havia el beat Gilabert Jofré, Joan Roís de Corella o Francisco Vergara. No hi ha constància documental que aquest panteó finalment es realitzara.