![AUTOR DESCONOCIDO. Línea, diseño exemplar antigüedades, nacimientos, ocupciones de [los] descendientes de Joseph Pastor y Isabel Blanch. 1708. ES.462508.APDV/Duquesa de Almodóvar/Pergamino 1.466.](http://archivo.dival.es/sites/default/files/arxiu/Fondos/Fondos_documentales/07_duquesa_almodovar/07_arbol_genealogico.jpg "AUTOR DESCONOCIDO. Línea, diseño exemplar antigüedades, nacimientos, ocupciones de [los] descendientes de Joseph Pastor y Isabel Blanch. 1708. ES.462508.APDV/Duquesa de Almodóvar/Pergamino 1.466.")
Fons Duquessa d'Almodóvar
Josefa Dominga Catalá de Valeriola Luján i Góngora va nàixer en el seu palau familiar de la ciutat de València en 1764. Encara que el fons és conegut pel títol nobiliari de major rang, comtessa d'Almódovar, la veritat és que este no és el més significatiu de l'arxiu conservat, ja que accedix a este títol per matrimoni.
En esta noble es van refondre branques d'alguns dels llinatges més importants de l'antic Regne de València durant segles. Els orígens de la família s'arrelen en els Català i els Centelles, que ja en el segle XV entronquen amb els Valeriola, en el segle XVI amb els Vives i Canyamàs, en el XVII amb els Perellós i Mompalau i en el XVIII amb els Castellví. A tots ells es van unir altres vincles amb els Ixer, Ribelles, Blasco Monsoriu...
A més de la seua vinculació amb esta aristocràcia valenciana la futura duquessa estava emparentada per línia materna amb els Luján i Góngora que procedien de Madrid. Entre els seus ascendents trobem també als Mussefí, nobles originaris de la ciutat italiana de Lodi. La unificació de tots estos llinatges en Josefa Dominga Catalá la fa posseïdora, per via paterna, dels marquesats de Nules i Quirra, la baronia de Carlet, l'Alcúdia i Gestalgar, la baronia de Sot de Chera, Estivella, Xaló, Llíber i Gata, a la qual cosa caldria sumar diversos senyorius com el de Tous.
Per via materna i pel seu matrimoni amb el seu cosí, Benito Osorio i Lasso de Vega, en 1782 va rebre territoris i títols a Castella i Andalusia. El seu matrimoni només va durar set anys, ja que va ser anul·lat en 1789, i va ser després de la mort del son tio, Pedro Francisco Suárez de Góngora, quan va heretar el ducat d'Almodóvar, fundat en 1780, el comtat de Canalejas i el marquesat d'Ontiveros.
Així, les seues possessions i la documentació vinculada a les mateixes excedix el territori del Regne de València per a cobrir tant zones de Castella i Andalusia, com notícies sobre la Picardia francesa vinculades al comtat de Fera, italianes pel marquesat de Quirra a Sardenya i ultramarines perquè també va tindre drets a Perú.
La duquessa d'Almodóvar va morir sense descendència a València als 50 anys d'edat. Esta gran d'Espanya es troba soterrada en la capella de sant Antoni Abat de la catedral de València junt amb son pare, a qual a penes va conéixer ja que va morir quan ella tenia menys de dos anys, quedant òrfena de mare als pocs dies, per la qual cosa va ser criada per la seua àvia la comtessa de Canalejas i, després de la mort d'esta, pel seu tio el marqués d'Almodóvar.
La falta de descendència, la primerenca mort dels seus pares, els continus pleits que va haver de patir per a mantindre part de les seues possessions i l'esperit il·lustrat del moment van portar probablement que en el seu testament fixara com a hereua universal la seua ànima. Açò va suposar que va llegar la major part dels seus béns per a dotar els pobres òrfens i per a l'ensenyança bàsica dels xiquets i xiquetes de les terres que havien sigut els seus senyorius.
